Taller reconexión castellano

Apreciados amigos y amigas,

SamSara y Ignasi y Àurea os invitamos al taller gratuito La reconexión del femenino y el masculino, que tendrá lugar el jueves 28 de enero, de 20 a 22h, en las oficinas de SamSara.

Con este taller iniciaremos el camino que nos llevará a la reconciliación entre el femenino y el masculino. Esta conexión mágica entre las dos energías se produce primero en nuestro interior, y luego nos permite abrirnos al encuentro del hombre o de la mujer que anhelamos. 

Mediante ejercicios simples, que nos permitirán conectar a través de la mirada, la respiración consciente, la caricia y el abrazo (en meditación guiada), descubriremos una nueva forma de enfocar nuestra vida desde el día a día, con nosotros mismos, con los demás y con todo nuestro cuerpo, corazón y alma. 

Una experiencia que cambiará vuestra forma de vivir la vida: La reconciliación verdadera entre el hombre  y la mujer.

INFORMACIÓN PRÁCTICA:

Taller: La reconexión del femenino y el masculino

Facilitadores: Ignasi y Àurea 

Día y hora: Jueves 28 de enero, de 20 a 22h.

Dirección: SamSara, Av. Diagonal, 538, Principal 2.

Precio: Gratuito

¡Plazas limitadas! Reserva la tuya en el 93 362 23 29 o a través del e-mail: samsara@samara.es . Para más información, podéis consultar la página web: www.ignasi-aurea.com .

¡Os esperamos!

Rosa riubo cat

Benvolguts amics i amigues, 

Us convidem a la propera conferència gratuïta que tindrà lloc a SamSara, dijous dia 1 d'octubre a les 20h, a càrrec de Rosa Riubó, professional de Feng Shui, consultora i instructora d'aquest art mil·lenari. 

Feng Shui i la parella. 

Com ens ajuda la nostra llar a manifestar allò que desitgem en una relació.

La nostra llar reflecteix les nostres creences, pensaments i emocions. De vegades, volem canviar quelcom dins nostre, però ens costa molt. En canvi, si ens ajudem amb el nostre entorn extern, podem aconseguir més fàcilment el nostre objectiu.  

Preguem confirmació d'assistència al telèfon 93 362 23 29 o a l'e-mail samsara@samsara.es .

Títol: Feng Shui i la parella.

Conferenciant: Rosa Riubó, www.riubo.com

Dia i hora: 1 d'Octubre, a les 20h

Ubicació: SamSara, Av. Diagonal, 538, Principal 2.  

Us hi esperem! 

Salutacions cordials, 

Parelles amb fills: Propostes per gaudir d'una bona relació

En les darreres dècades hem anat observant com, al marge de les famílies tradicionals, han anat sorgint nous models familiars, adaptats a les circumstàncies d'una societat on la separació i el divorci estan totalment normalitzats.

Un d'aquests nous models és el constituït per una parella i els respectius fills o filles procedents de relacions anteriors. De vegades, aquests darrers presenten un rebuig envers la nova parella del pare o de la mare. A més a més, començar una relació on existeixen fills (ja sigui per part d'un dels membres o dels dos) pot ser una qüestió difícil de gestionar per part dels propis membres de la parella. 

Què podem fer per ajudar els fills a acceptar la nova parella? Quan és el moment més adequat per presentar-la? Quin rol ha d'adoptar aquesta davant els fills de l'altre membre? Tot seguit us proposem un seguit de consells per tal de facilitar el bon funcionament de la relació.

La presentació: un moment clau

Un dels moments més delicats en el curs d'una relació on alguna de les parts té fills, és el de les presentacions entre aquests i la nova parella del pare o de la mare. És molt important que, abans de l'arribada d'aquesta trobada, el progenitor hagi pogut dialogar, en diverses ocasions, amb el/s fill/s (adaptant la conversa a l'edat d'aquests). L'objectiu d'aquestes xerrades és el de poder anar introduint verbalment la nova parella, de forma progressiva, com una persona propera al cercle familiar. És fonamental que el pare/mare pari molta atenció als comentaris i opinions dels fills: fer-los sentir compresos i que són tinguts en compte ajudarà a normalitzar la situació i a evitar possibles confrontaments amb la parella.

De la mateixa manera, també és necessari parlar amb la parella sobre la situació familiar pròpia,  ja que la no acceptació dels fills és un dels motius més freqüents de fricció i fins i tot de ruptura de les relacions.

En relació al moment adequat de la presentació, cal dir que no existeix una data fixa, però sí que hi ha uns consells que poden ajudar a decidir quan és millor dur-la a terme. En primer lloc, cal valorar el grau de compromís de la relació: introduir la parella massa aviat i, en cas que aquesta no es consolidi, retirar-la de sobte, pot desestabilitzar els fills, ja que percebran que el nucli familiar no es manté fixe. Hem de pensar que els nens o nenes ja han patit una situació estressant al trencar-se la unió entre els pares biològics. S’ha de considerar que anar introduint i traient noves persones pot generar-los encara més inseguretat i malestar.

Alhora, una vegada que la relació ja és establerta, tampoc cal demorar molt la primera trobada, ja que pot provocar que els fills se sentin al marge i que no són prou valorats. Així doncs, la data ideal ha de sorgir fruit de la valoració de la situació i del consens, tant amb la nova parella com amb els fills: és a dir, consultar a totes dues parts si els ve de gust plantejar la presentació.

Un cop es tingui clar que ja ha arribat el moment, és fonamental que la trobada sigui informal, en un lloc còmode per a tothom, i que el nou company/a es presenti com un amic/ga proper. Progressivament, en posteriors trobades i activitats conjuntes, pot anar adquirint el rol de parella. Fer-ho de manera massa precipitada podria provocar conflictes i fer creure que l'adult nouvingut vol ocupar el lloc del pare o de la mare absent.

La nova parella: quin rol ha d’adquirir?

Tal i com acabem de dir, és molt important deixar clar que la nova parella no pretén prendre el càrrec del pare/mare. Els fills han de saber en tot moment qui és el pare i qui la mare, i que totes dues són figures no substituïbles. Les decisions importants que afecten els fills, doncs, han de sorgir del consens entre el pare i la mare.

Si la nova parella accepta i potencia la relació entre el pare/mare absent i els fills, en comptes d'intentar ocupar el seu lloc, ajudarà a facilitar molt el procés d'adaptació. En aquest sentit, s'ha d'evitar parlar malament de l'altre progenitor quan els fills es troben davant, ja que això pot originar molt de rebuig per part d'aquests.

A mida que la relació entre tots els membres es vagi consolidant, la parella pot anar adquirint major pes en les decisions familiar, però sempre respectant el seu estatus de company.

És habitual que els fills fugin de les mostres d'afecte (petons, abraçades, etc) proporcionades per la nova parella, sobre tot al voltant d'una edat crítica que els experts situen entre els 10 i 12 anys. Cal ser pacients i no voler forçar-les: és recomanable, en un primer moment, manifestar l'afecte només de manera verbal. Quan s'hagi generat un clima adequat d'intimitat i connexió entre totes dues parts, poden començar-se a introduir gradualment manifestacions físiques, però sempre tenint molt en compte la seva reacció.

Per últim, cal remarcar que els fills han d'acceptar que hi ha moments per passar-los tots junts, però d'altres més íntims per gaudir només en parella. Fer-los entendre que no han de ser sempre el centre d'atenció i que hi ha estones per a tot i per a tothom, és una manera d'ajudar-los a aprendre que les relacions sentimentals necessiten de dedicació, de temps i d'intimitat per a què funcionin.

Esperem que aquests consells us resultin útils i que pugueu gaudir en família de la vostra relació de parella!

 Bon estiu i bones vacances!

Imatges cortesia d'Ambro i Photostock a traves de FreeDigitalPhotos.net

L'estiu: infern o paradís per a les relacions de parella?

L'arribada de l'estiu és una de les èpoques de l'any més celebrades: el bon temps, l'increment d'hores de sol i, en molts casos, la proximitat de les vacances, sovint ajuden a millorar el nostre estat d'ànim.

A més a més, la possibilitat de fer un parèntesi en la rutina laboral, disposar de més temps lliure i poder compartir-lo amb la parella, fa que l'estiu es plantegi com un dels millors moments de l'any per a gaudir i aprofundir en la intensitat de la relació afectiva.

Tot i així, les estadístiques confirmen que durant aquesta estació es decideixen el 33% de les separacions. Per què durant aquests mesos es produeixen més ruptures? Què podem fer per a què la nostra relació de parella no se'n vegi afectada?
 

L'estiu: amb les vacances no sempre arriba la felicitat

En moltes ocasions, les parelles atribueixen els conflictes que sorgeixen en la relació a la manca de temps i a l'estrès que acompanya el dia a dia. La dificultat de conciliació d'horaris laborals i familiars i el frenètic ritme de vida actual poden esdevenir factors precipitants de les crisis de parella, però en força ocasions, existeixen situacions més complexes al darrera.

Amb l'arribada de l'estiu i de les vacances, tots dos membres parteixen amb l'expectativa que aquests conflictes acumulats es resolguin automàticament, al poder compartir més temps plegats.

En canvi, la realitat pot ser molt diferent: precisament, el fet de passar més hores junts, pot posar de manifest moltes tensions latents que, durant la resta de l'any, han estat encobertes per uns estils de vida massa centrats en l'àmbit laboral. En aquestes ocasions,  davant els problemes o desacords que han anat sorgint en els mesos previs, en comptes d'afrontar-los adequadament, sol cometre's l'error de pensar que es solucionaran sols, amb el pas dels dies. Així, poden anar-se acumulant una sèrie de conflictes que, tot i que encara que de manera individual no resultin gaire importants, sumats  poden arribar a fer trontollar la relació.

Un altre aspecte a considerar és que les vacances conjuntes impliquen haver de reformular la rutina del dia a dia: de sobte, s'han de compartir moltes més hores de les usuals amb l'altre membre de la parella. De vegades, aquesta situació, lluny de ser una font de satisfacció, pot generar cert malestar. La manca de costum d'estar tantes hores seguides amb l'altra persona podria generar una sensació d'aclaparament i d'angoixa en alguna de les dues parts. De desenvolupar diversos rols al llarg del dia, tot relacionant-se amb diferents persones, es passa a viure les 24h del dia en parella, prescindint molts cops d'un espai personal per a cadascú.

És important també destacar com, a tota aquesta problemàtica, es pot sumar una de més específica de l'estiu: aspectes com els de decidir les dates i el destí de les vacances, planificar el temps de lleure dels fills/es i la possibilitat de compartir més estones amb les famílies d'origen de cadascun dels membres de la parella, poden ser font de conflictes per ells mateixos.
 

Com contribuir a endur-nos la felicitat de vacances

En primer lloc, cal ser conscients que l'estiu no és un període "màgic" de per se, i que el fet de gaudir més o menys de les vacances dependrà de com hagi anat la relació durant la resta de l'any. En aquest sentit, les relacions que funcionen bé, durant l'estiu, poden millorar, però les que tenen alguna feblesa, és molt probable que empitjorin, segons tot el que hem explicat més amunt. És convenient ser realista i avaluar en quin punt es troba la relació, ja que un excés d'optimisme i d'expectatives pot ser molt contraproduent.

Un cop som conscients de l'estat de la relació, és important que cadascun dels membres tingui la voluntat de ser comprensiu, flexible i tolerant amb l'altre. L'arribada de l'estiu pot ser un bon punt per a parlar, de forma calmada i amb respecte, dels problemes que s'hagin pogut arrossegar, i de considerar l'opció de proposar solucions i "netejar" la relació.

D'altra banda, fer vacances conjuntament no significa haver de passar tot el dia junts. És important pactar i respectar estones i espais individuals per a cada membre. De no fer-se així, la situació d'ofegament (durant la resta de l'any provocada per les càrregues laborals) ara pot prolongar-se per una relació massa absorbent. Una bona opció pot ser, en cas que es tinguin fills, pactar que un dels progenitors comparteixi alguna activitat amb ells, mentre l'altre pot dedicar aquesta estona a ell/a mateix/a.

Per últim, planificar amb suficient temps i de manera conjunta les vacances pot ajudar a què, en comptes de ser una font d'estrès, esdevingui una activitat divertida i que ajudi la parella a conèixer-se més i a desenvolupar vincles més profunds. És fonamental escoltar les necessitats i preferències individuals i arribar a acords per a què, en la mesura del possible, el temps destinat a les vacances pugui incloure els desitjos de cadascú. Les presses són les enemigues a evitar: l'esgotament dels bitllets d'avió i/o dels allotjaments, units amb l'increment significatiu dels preus, poden generar disputes i malestar que, d'altra banda, són molt fàcilment evitables si es programen les vacances amb certa antelació.

No podem cloure aquesta entrada sense recordar-vos quelcom fonamental: la clau per a gaudir d'un bon estiu -i d'una bona tardor, hivern i primavera!- està en alimentar la relació cada dia de l'any. Comprensió, afecte i comunicació són els ingredients que mai poden faltar.

L'equip de SamSara us desitja un feliç inici d'estiu !

Imatges cortesia de imagerymajestic i usamedeniz a través de FreeDigitalPhotos.net

Diferència d'edat en la parella... un obstacle?

El tema de la diferència d'edat en les parelles és i ha estat sempre una qüestió controvertida. És recomanable que un dels dos membres sigui força més jove (a partir de 9-10 anys de diferència) que l'altre? Sovint estan més ben vistes les relacions on l'home és més gran, però per què? I què passa si s'inverteixen els papers? Realment tenen futur les relacions on hi ha una gran diferència d'edat?

 

Segur que molts/es de vosaltres us heu plantejat aquestes preguntes més d'una vegada. En l'article que us oferim a continuació, us proposem les claus per a poder-les respondre.

 

 

Per què està millor vist que la dona sigui més jove?

 

Per a poder valorar la importància del factor edat en una relació és fonamental tenir present quins són els objectius vitals marcats per la parella. Fins fa unes quantes dècades, la gran majoria de persones cercaven en una relació poder crear i compartir un projecte familiar comú: casar-se i tenir fills eren dues fites que determinaven l'èxit de la parella. En conseqüència, era fonamental tenir en compte l'edat de la dona, que s'havia de trobar en uns marges on la fertilitat no es veiés compromesa. A més a més, la tendència a tenir més d'un fill o filla i a experimentar la maternitat a una edat més primerenca, col·laboraven a què es valorés més la joventut femenina. En canvi, l'edat de l'home no era tan rellevant en termes biològics, donat que no partia amb les mateixes limitacions en quant al cicle reproductiu. Fins i tot, en moltes ocasions, el fet de tenir uns quants anys més que la seva parella era positiu, ja que havia pogut comptar amb més temps per a estabilitzar-se laboralment i poder així mantenir amb més garanties la família que s'havia de formar (hem de tenir en compte la tardana incorporació de la dona al món laboral).

 

Però els temps estan canviant...

 

Actualment, però, amb els canvis culturals i socials que s'han esdevingut, aquests objectius han anat canviant i s'han diversificat: avui dia es dóna molta més importància a l'afectivitat, als valors i a trobar una persona compatible amb qui poder compartir el dia a dia. La prioritat de la maternitat/paternitat ha perdut pes, i a més a més, la reducció en el nombre de fills i l'increment de l'edat al tenir-los han fet, d'una banda, que les parelles no s'hagin de formar necessàriament durant la primera joventut, i de l'altra, que l'edat femenina deixi de ser un factor limitant.

 

Si afegim l'increment en el nombre de separacions i de divorcis durant els darrers anys, trobem que moltes persones de mitjana edat -sovint amb fills de relacions anteriors- tenen ganes de refer la seva vida sentimental, més enllà del "projecte de formar una família".

 

Així doncs, quan la paternitat o la maternitat passen a segon terme, els rangs d'edat entre sexes es fan més laxes, i poden invertir-se perfectament els papers: a poc a poc, les parelles on l'home és el membre més jove comencen a fer-se més evidents. Tot i així, encara no hi ha la mateixa acceptació per part de la societat: sol veure's amb millors ulls el binomi home més gran-dona més jove que a l'inrevés.

 

Què busquem en una parella més gran? I en una de més jove?

 

Les motivacions per a desitjar una parella de més edat solen incloure la major experiència, maduresa, estabilitat (emocional i econòmica) i oportunitats culturals que acostumen a anar relacionades amb fer anys. L'atractiu físic i la sexualitat, en la majoria d'aquests casos, acostumen a ser menys importants. Molts psicòlegs coincideixen en què darrera d'una persona que cerca sistemàticament relacions amb persones de força més edat, acostuma a haver necessitats psicològiques no resoltes. Així,  en el cas de les dones amb carències paternes, cercarien homes més grans que els oferissin seguretat i protecció. En canvi, els homes voldrien trobar en una dona més gran una "segona  mare" que els ajudés a dirigir les seves vides.

 

D'altra banda, els motius de buscar una parella bastant més jove són també diversos. D'entrada, compartir la vida amb algú de menys edat ajuda a que un mateix se senti revitalitzat, més juvenil, i alhora fa que l'autoestima s'incrementi a l'haver aconseguit enamorar una persona més jove. A més a més, els requeriments socials actuals, que exalten la joventut, fan que una relació amb algú de menor edat es consideri un èxit social.

 

Tenen futur les relacions amb grans diferències d'edat?

 

La majoria d'estudis no són gaire optimistes, i  assenyalen que aquest tipus de relacions no acostumen a durar més enllà de 5 anys.

 

Un dels problemes principals als que s'han d'enfrontar les parelles amb diferència d'edat és haver de valorar i acceptar la rutina quotidiana de l'altra persona. Les necessitats emocionals, la vida laboral i les aficions de cadascun dels membres poden ser molt diferents en funció del moment vital en què es trobin, i a més a més, poden evolucionar a un ritme desigual.

 

En aquest sentit, la sexualitat juga un paper molt important. La diferència d'edat pot comportar nivells d'activitat i de desig sexual discrepants. A més a més, a nivell fisiològic, els "pics" sexuals són diferents en homes i dones: els primers els experimenten al voltant dels 18-20 anys, mentre que en les segones sorgeixen cap als 30-40. D'aquesta manera, en una relació on la dona té 35-40 anys i l'home supera els 50, és molt probable que no existeixi sincronia en l'àmbit sexual. Tot això pot provocar que s'originin ressentiments, gelosia i pors envers la possibilitat de la infidelitat.

 

En resum...

 

L'edat no és, per ella mateixa, un factor limitant en les relacions de parella. És més important valorar altres aspectes com els projectes vitals que es tenen (individualment i en comú), els valors i els lligams afectius que s'estableixen amb la persona significativa. Sovint, però, aquests aspectes van relacionats amb l'edat cronològica de la persona, així que s'han de valorar i tenir molt en compte a l'hora d'establir una relació estable i satisfactòria. Cal pensar, doncs, no només en l'ara, sinó en com pot afectar aquesta diferència d'edat a mesura que tots dos membres compleixin anys.

 

I vosaltres, quina importància li doneu a la diferència d'edat en una parella?

 

Imatges cortesia de imagerymajestic i stockimages a través de FreeDigitalPhotos.net

Comuniquem-nos!

La comunicació és un dels elements clau en les relacions interpersonals, i de manera particular, és la base per a poder gaudir  d'una relació  de parella estable i satisfactòria. Mantenir una bona comunicació entre tots dos membres ajudarà a enfortir els vincles i a poder resoldre els conflictes que es puguin presentar en el decurs de la relació.

 

Però, què entenem per bona comunicació? I què podem fer per a fomentar-la?

Tot seguit us presentem una descripció sobre els aspectes que juguen un paper més important en una bona comunicació i què podem fer per a fomentar-la.

DECÀLEG DE LA BONA COMUNICACIÓ

Per a poder gaudir d'una bona comunicació, cal partir de la idea que és tant important el contingut del missatge que s'emet (és a dir el què es diu) com la manera en què s'emet (el com es diu). A més a més, és fonamental recordar que tot procés comunicatiu necessita de dos participants, l'emissor i el receptor, de manera que és imprescindible parar atenció a la intenció i a les necessitats d'ambdós per un igual. Alhora, és fonamental saber triar el moment i el lloc més adequat per a poder-vos comunicar sense entrebancs.

1. El primer punt, i fonamental per a poder establir una bona comunicació amb la teva parella, és conèixer-te primer a tu mateix. És important saber què t'agrada i què no, què cerques en una relació, quins objectius vitals t'has proposat... Difícilment podràs transmetre-li a l'altra persona què necessites si abans no ho tens clar.

Fes introspecció: dedica't un temps a tu mateix, a reflexionar sobre com és la vida que portes i com t'agradaria que fos, i què pots fer per apropar-t'hi des d'un punt de vista realista. Pot ser d'utilitat anotar en un llistat el punt de partida en el que et trobes, què vols canviar i els passos que creus que has de donar. Periòdicament, pots anar comprovant si has aconseguit dur-los a terme i si has de modificar el camí a seguir.

2. No projectis les teves necessitats en les de la teva parella. No donis mai per suposat el que necessita l'altre, ni pensis que, automàticament, el que tu vols o necessites és el mateix que el que desitja la teva parella. Interessa't pel que pensa, sent i necessita: pregunta-li directament i deixa que s'expliqui obertament. Alhora, tingues la llibertat de transmetre-li a l'altra part quines són les teves necessitats, ja que ell/a tampoc pot llegir-te el pensament. Una relació només pot crèixer si tots dos membres són conscients del punt del que parteixen i del punt al que volen arribar, tan a nivell individual com de parella.

3. Practica l'escolta activa. Escoltar és quelcom més que oir. Para atenció a l'altra persona quan parla, fes-li veure amb paraules i gestualment (per exemple, assentint amb el cap) que l'escoltes i que comprens allò que t'està intentant transmetre. Sigues empàtic: intenta posar-te en el seu lloc i transmet-li que el/la comprens. Així facilitaràs un clima favorable per a la comunicació i ajudaràs l'altra persona a guanyar confiança per a què pugui expresar-se lliurement.

En canvi, evita interrompre l'altra part abans que acabi de parlar i no intentis desqualificar el seu discurs o les seves emocions, ja que pots fer que se senti poc recolzat/da i prejutjat/da.  

4. Cuida el llenguatge i el to amb el que et dirigeixes a la teva parella. A l'hora d'establir una bona comunicació, és molt més efectiu emprar un to de veu suau i un volum no massa elevat. Recorda que la base de qualsevol relació es fonamenta en el respecte mutu, de manera que és primordial cuidar les paraules que utilitzes; fuig dels insults, dels crits i de totes aquelles expressions que puguin resultar ofensives o humiliants per a la persona que t'està escoltant.

5. No et guardis els problemes. Si tens un problema, no te'l guardis. Deixar passar el temps no soluciona mai els problemes, ben al contrari, només serveix per a què es vagin acumulant i conseqüentment, sorgeixin ressentiments i frustracions. Explica-li què et passa, el fet de ser una parella implica poder parlar i tractar tots els temes que us amoïnen, tant a nivel individual com de parella. De fet, el diàleg per ell mateix ajudarà a superar els problemes i, conseqüentment, a enfortir la relació.

6. Tria el moment i el lloc més adequats. Si heu de parlar d'algun tema important o delicat, intenteu buscar un lloc tranquil on pogueu expressar-vos sense interrupcions. Alhora, evita tractar assumptes espinosos al finalitzar una jornada laboral especialment cansada o estressant; és molt possible que l'esgotament  i la manca de paciència et juguin una mala passada i no puguis connectar positivament amb l'altre.

7. Deixa enrera la ràbia. És inevitable que, en determinats moments, la ràbia ens vulgui fer parlar més del compte. Si et trobes en un d'aquests moments, evita dirigir-te a la teva parella per a recriminar-li quelcom. Deixa passar una estona o un dia (o més dies), quan vegis que la ràbia s'ha apaivagat o refredat, per tal de poder parlar-hi des d'un punt de vista més racional. Si parles "en calent", corres el risc de dir moltes coses feridores de les quals després te'n pots penedir.

8. Reconeix davant la teva parella les situacions o decisions en les que no tens raó o estaves equivocat/da. Saber reconèixer les teves errades farà que l'altra persona vegi que ets una persona flexible amb qui és fácil mantenir una relació.  Alhora, si veu que ets capaç de cedir i d'admetre les equivocacions, ajudarà a què ell o ella també se senti més predisposat/da a fer-ho.

9. Conserva el dret de dir NO quan ho consideris oportú. No li donis sistemàticament la raó a la teva parella o facis quelcom que et fa sentir malament només pel fet d'evitar el conflicte o per no ferir-li els sentiments, ja que pot ser l'origen de posteriors conflictes molt més greus. Practica l'assertivitat: estableix un diàleg en el que puguis transmetre-li relaxadament com et sents i el per què del teu NO.

10. Allunya't dels pensaments negatius i irracionals. Pensa sempre en positiu: si tens en ment que qualsevol situació problemàtica o delicada acabarà malament, transmetràs aquest pessimisme al curs del diàleg i farà que realment hagi més probabilitats de què la conversa es tanqui malament. Alhora, fuig de concepcions del tipus "les parelles que s'estimen de veritat mai discuteixen", ja que són totalment irreals i poden generar expectatives que mai s'acompliran. Com hem dit, el diàleg i la bona comunicació (incloses les discusions productives) són la clau del bon funcionament de qualsevol relació.

Esperem que el nostre decàleg us sigui de gran utilitat i recordeu: comuniqueu-vos!

Imatges cortesia de Renjith Krishnan i Ambro (FreeDigitalPhotos.net)

Com mantenir viva la passió en una relació de parella

La rutina pot esdevenir, a llarg terme, un dels pitjors enemics de les relacions de parella. És relativament fàcil que tots dos membres, empesos per les exigències del dia a dia (laborals, familiars, etc), desatenguin la seva vida amorosa i caiguin en la monotonia. Però  què podem fer per evitar que la rutina s'instauri en la  nostra relació?

 

En primer lloc, és important prendre consciència que les relacions amoroses evolucionen al llarg del temps, i que la intensitat de la passió i l'emoció, tal i com s'experimenten en les primeres fases, no poden durar eternament. Això, però, no significa que s'hagi de renunciar a aquests sentiments, sinó que cal aprendre a reformular les necessitats i expectatives conjuntes per tal de mantenir viva la flama de la passió.

 

• En aquest sentit, la comunicació és l'eina més efectiva per a combatre l'estancament en una relació parella. Saber escoltar i també saber transmetre a l'altre els sentiments i les necessitats és fonamental per a establir uns vincles d'intimitat més potents entre tots dos. És essencial no donar per fet que ja coneixes els desitjos de la teva parella i no pretendre tampoc que endevini com et sents o què necessites. Reserveu-vos un temps només per a vosaltres, sense distraccions externes, per a poder parlar de manera oberta, sincera i clara sobre aquestes necessitas i expectatives.

• Fes un exercici d'autoreflexió sobre com t'agradaria que es comportés la teva parella, i comprova si tu estàs actuant tal i com desitjaries que ho fes ell/a. Si fas coincidir els teus desitjos amb el tracte que ofereixes a la teva parella, serà molt més senzill que aquesta, de manera recíproca, aprengui com tractar-te.

• La passió genera més passió. Un exercici molt útil per a alimentar la passió és, de manera individual,  tancar els ulls, relaxar-se i recordar un moment de gran passió viscut amb la teva parella. Recorda les sensacions que vas experimentar en aquella situació, les olors, els sons, ... Tenir tan presents totes aquestes vivències farà que tot el teu organisme estigui molt més receptiu a la passió. També podeu fer aquest exercici plegats: en aquest cas, ser partícep de les sensacions del teu company/a pot ajudar-vos a crear un clima adequat de complicitat i d'intimitat.  

• Potencia el contacte físic amb la parella. És freqüent que a mida que passa el temps, els petons, les abraçades, les petites carícies,... es facin menys habitual. El tacte, però, és un dels sentits més importants, fins el punt que diverses investigacions científiques han demostrat que agafar de la mà la teva parella o fer-vos una abraçada ajuda a combatre l'estès i a alliberar endorfines. Incrementar les carícies és una de les millors formes de mostrar el teu afecte.

• Destina un temps per a fomentar la intimitat en la relació: des de llevar-se una estona abans i compartir un esmorzar al llit fins a prendre un bany plegats, fer-vos massatges, llegir en veu alta una novel·la erótica...  Crear un espai adequat (emprar espelmes, teixits de roba sensuals, olis de massatge, aromes com l' ylang-ylang, el gessamí, ...) ajudarà a potenciar la recepetivitat entre tots dos i a incrementar les sensacions plaenteres. Si la relació s'està tornant previsible, fes un llistat dels capricis romàntic-passionals preferits per tots dos i intenta sorprendre la parella, ja sigui introduint-ne alguna novetat, o reservarnt-lo per a un moment inesperat.

• Aprofita qualsevol moment per sorprendre la parella amb detalls romàntics: deixar una nota sota el coixí, a la bossa o dins el llibre que estigui llegint. O  bñe per a arribar a casa amb un petit regal inesperat. En aquest sentit, no esperis a una data concreta i reconeguda per tots dos (com seria celebrar el vostre aniversari com a parella). Sorprèn el teu company/a celebrant esdeveniments romàntics que solen passar més desapercebuts (l'aniversari del vostre primer petó, del primer moment que us vau veure, del dia que us vau anar a viure plegats, ...). Moltes vegades, introduir aquests petits detalls pot marcar grans diferències.

• No escatimis en afalacs. No donis mai per sentat que, pel fet de portar molt de temps junts, la teva parella no els necessita. Fes-li saber com és d'important en la teva vida i com l'aprecies. Fes un llistat de les coses que t'atrauen de la teva parella i xiuxiueja-l'hi a cau d'orella. Accentuar els punts forts, tant de l'altre membre com de la relació en sí, farà que es generi un clima de positivitat que ajudarà la relació a no estancar-se.

• Una forma de trencar la rutina i lluitar contra l'avorriment en una parella estable és cercar alguna activitat nova on tots dos pogueu participar: apuntar-vos a classes de ball, fer excursions a la muntanya, assistir a un taller de cuina, ... Seleccioneu les activitats que més us agraden i proposeu-vos reservar a les vostres agendes, de forma setmanal, un espai per a dur a terme alguna d'elles. Compartir interessos i dedicar el temps suficient a realizar activitats plegats és fonamental per a mantenir la relació unida i per a combatre la monotonia.
  

   

Esperem que aquests consells us ajudin a mantenir la passió en la vostra relació de parella. Recordeu que una relació és com un jardí: s'ha de cuidar de manera constant per a aconseguir que les plantes puguin crèixer i floreixin.